Rafael Rodríguez Albert
(1902 Alacant-1979 Madrid)
Des de bén menut mostrà aptituds per a la música així com també per a la pintura. Invident des dels 8 anys, la ceguera no li va impedir ser un xiquet alegre i disciplinat amb afany d’aprendre. Als 14 anys ja dirigeix obra seua a La Banda de Villarobledo (d’on son pare era enòleg). En 1917 estudia piano al Conservatori de València a la vegada que cursa Filosofia i Lletres i dos anys de Dret. En 1929 es relaciona en Paris amb Poulenc, Honneger, Milhaud i sobre tot Ravel. Visita a Falla en Granada.
En 1932 ingresa en l’Instituto Provincial de Ciegos d’Alacant, com professor d’harmonia i piano. Traslladat a Madrid, el Ministerio de Instrucción Pública i Bellas Artes el nomena professor de solgeig i piano del Col.legi de Chamartin. En ser Madrid bombardetjat el col.legi es trasllada a Ontinyent. És amic de Buero Vallejo. Fou depurat políticament, inhabilitat professionalment i desterrat a Granada. En 1940 la ONCE li dona treball d’administratiu. Traslladat en 1947 a Madrid dona classes particulars i transcriu música en braille.
Escoltarem un passatges de Horas i Caminos, encàrreg en 1973 de l’Instituto d’Estudis Alacantins, inspirada en Años y Leguas de Gabriel Miró i un fragment del Quintet a l’estil concertant (1971) per a piano i arcs. Una música intensa, lluminosa, transparent, mediterrània.
